Westeros és un dels continents del món fantàstic de George R. R. Martin. En els principis dels temps estava poblat pels Fills del Bosc, éssers fantàstics que vivien en harmonia amb la natura. Després van venir d’Essos, un altre continent, els Primers Homes que, després d’un període d’animositat amb els Fills, van poder establir els Set Regnes. Molt més tard van arribar els Àndals i els Rhoynar, tots dos també d’Essos. Els primers van portar la Fe dels Set i es van establir per tots els Set Regnes, excepte al Nord on van prevaldre els Vells Déus. Els segons eren refugiats que fugien de la puixant Valyria. Es van establir al regne més meridional, a Dorne. En aquest punt els Fills ja s’havien extingit.

Valyria va ser la primera gran potència del món de Martin. Controlava principalment el sud d’Essos des del Feu Franc, una península. Van assolir-ho gràcies als dracs, que eren autòctons de la zona. L’Imperi va subjugar a molts pobles i va fundar diverses colònies a l’oest del continent. Però, un dia va haver-hi una gran calamitat que va destruir el Feu. Quasi tots els valyrians van morir. Només se’n van salvar els Targaryen perquè estaven assentats en una colònia propera a Westeros. A partir d’aquest punt, els últims dracs ja només estaven a les seves mans. És a partir d’aquest moment que sorgeix l’Aegon el Conqueridor, que va ser capaç de conquerir sis dels Set Regnes, ja que Dorne se li va resistir, des de la nova ciutat de Port Reial.

Rei dels Àndals, dels Rhoynar i dels Primers Homes. Aquest és el títol del Sobirà dels Set Regnes de Westeros, que seu al Tron de Ferro de Port Reial. El Rei disposa del Consell Privat, encapçalat per la Mà del Rei, a manera de poder executiu. El Sobirà sovint ostenta el títol de Protector del Reialme, de caràcter militar, que el converteix en comandant suprem.

Els Targaryen, doncs, es convertiren en els sobirans de Westeros, mantenint el control gràcies al temor infós pels dracs. Va haver-hi grans Reis, com en Jaehaerys I, i Reis terribles, com en Maegor I. Cent anys després de la Conquesta va esclatar una guerra civil. La Dansa dels Dracs, com s’acabaria anomenant, acabaria amb l’extinció dels últims dracs. Des d’aquell moment, aconseguir criar dracs es va convertir en l’obsessió dels Targaryen. Més tard va haver-hi un accident relacionat amb això al Palau d’Estiu que quasi va posar fi a la dinastia.

Ara passem a vint anys abans del primer llibre, a voltants de l’any 280 després de la conquesta (DC). Hi ha una revolta contra l’Aerys II, el Rei Foll. El conflicte és iniciat pels Stark del Nord, els Arryn de la Vall i els Baratheon de les Terres de la Tempesta. La causa és el segrest de la Lyanna, filla de Lord Stark i promesa de Lord Baratheon, pel príncep Rhaegar i la posterior execució de Lord Stark i el seu hereu per ordre del Rei. Al principi els rebels busquen acabar amb l’Aerys i recuperar la Lyanna, però més tard el seu objectiu acaba convertint-se a derrocar tota la dinastia Targaryen. Això es fa possible gràcies al fet que Lord Baratheon, en Robert, té un avantpassat Targaryen.

En un principi la rebel·lió no sembla posar en perill el Tron de Ferro. Malauradament, la ineptitud dels comandants del Rei i la connivència de les altres grans Cases, principalment els Lannister i Tyrell, acaba propiciant la victòria d’en Robert. Les conseqüències immediates són l’execució dels últims Targaryen i l’establiment d’una nova dinastia. La Guerra de l’Usurpador, tal com l’anomenarien els nostàlgics dels Targaryen, és el catalitzador de Cançó de Gel i Foc (A Song of Ice and Fire en anglès).

Aquesta sèrie de, en teoria, set volums comença amb la mort inesperada de Jon Arryn, Mà del Rei, el 298DC. Els esdeveniments que ho succeeixen són relatats a través de diferents punts de vista o POV. En un principi la història és explicada segons els Stark. Però més tard els POV es diversifiquen en personatges com en Tyrion Lannister o en Jon Snow. Hi ha fins i tot dos punts de vista d’una mateixa conversa. Amb aquest estil literari, George R. R. Martin narra una història complexa, amb molts de grisos i amb POV que ajuden a entendre les motivacions de diferents personatges d’aquest món fantàstic.

Personalment, no recomano la sèrie d’HBO, ja que simplifica molt els fets dels llibres fins al punt d’ometre personatges o inventar-se escenes. A més a més, els personatges de la sèrie són més plans. Sembla que tan bon punt ja no hi va haver més llibres on basar-se, la qualitat de la història va davallar. Les stakes pujaven sense parar fins a un final anticlímax que va decebre a molts fans. Com a molt puc dir que la primera temporada segueix fidelment el primer llibre.