Marc Cosgaya Capel

PC Master Race i la llibertat

És graciós que els defensors de PC Master Race facin gala de la llibertat de PC, quan normalment fan servir un sistema operatiu (Windows) i una arquitectura (x86) restringits. El SO és privatiu i la fabricació dels processadors està en mans del duopoli Intel/AMD. També fan servir targetes gràfiques del duopoli Nvidia/AMD. S’ha de reconèixer l’esforç d’Apple en fabricar els seus propis processadors amb l’arquitectura ARM, però m’estic desviant del tema.

Tornant a PC Master Race, no només estan en una plataforma restringida, sinó que sovint “adquireixen” videojocs amb DRM (Digital Rights Management). Això implica que els jocs estan lligats a un distribuïdor (p. ex. Steam) i la seva “possessió” depèn que aquest no faci fallida. També hi ha el problema de la política del mateix distribuïdor, que pot ser arbitrària: Exclusivitat, censura i promoció de jocs segons els convingui.

A més a més, normalment parlen de videojocs exclusivament en línia (live service). Aquesta mala pràctica fa que els jocs depenguin del fet que els desenvolupadors mantinguin en línia els servidors. Quan aquests veuen que ja no els és rendible, els tanquen. Aquest fet és una espasa de Dàmocles sobre les comunitats d’aquesta tipologia de jocs. És una amenaça a la conservació dels videojocs, poc apreciada entre els executius.

Per això he canviat d’opinió vers les consoles. Els seus partidaris, en comptes de presumir amb arrogància de la seva llibertat, simplement accepten que tenen una finalitat concreta. Això sí, cada cop més les consoles estan agafant els mals costums de PC. Per exemple, abans introduïes un disc i anava, i ara necessites descarregar actualitzacions.

PC realment és més lliure, però cal ser conseqüent.

Per tant, si haig de jugar en PC, em limito a fer-ho en un sistema operatiu lliure (GNU/Linux) i amb una arquitectura menys monopolitzada (ARM). Els videojocs que jugo són de codi lliure i, de no ser possible, com a mínim lliures de DRM i live service. Un distribuïdor que aprecio bastant és GOG (Good Old Games), que té un model de negoci que gira al voltant de la conservació dels videojocs i la llibertat dels jugadors.

💬 Opinió